A cop de rock: propera parada “Segle XXI”, correspondència amb la “Transició”

Image

Cartell de les Sis Hores de Canet de Mar de l’edició de 1973

Dagoll Dagom va estrenar l’any 2011 una obra de teatre anomenada Cop de Rock. Després de l’èxit que va tenir, Televisió de Catalunya va decidir fer-ne un documental. La cadena pública catalana en parlava així: “‘Viure a cop de rock’ és una reflexió sobre el que va significar per a molts catalans l’esclat del rock en la llengua del país. El fil argumental el construeixen un seguit de sentiments viscuts […] que demostren l’impacte emocional que va tenir en la seva vida aquella música”. Arribats en aquest punt, us podeu preguntar per què parlo de la música en català en un bloc sobre l’actualitat en una setmana en què a classe es tracta la Transició. Potser aquesta última frase és densa, però connecta a la perfecció tres conceptes: música en català, actualitat i Transició.

Aquests dies la Maria Llobet i jo hem estat preparant la nostra exposició de la Transició. Parlem de cultura i, per tant, és necessari parlar de la Nova Cançó i la Cançó catalana; uns moviments artístics que impulsaven a finals dels anys 60 i durant els anys 70 la música en català per reivindicar i difondre la nostra cultura, que estava fortament reprimida pel règim de Franco. Mentre analitzàvem aquest fet, vàrem descobrir que el proper estiu es rememorarà un festival molt important de la Transició: el Festival Canet Rock.

L’any 1969 es va organitzar per primera vegada aquest esdeveniment, on hi van actuar importants músics procatalanistes: Lluís Llach, Ovidi Montollor, Francesc Pi de la Serra, entre d’altres. El festival es va programar sota el nom “Sis Hores de la Cançó” des de 1969 fins el 1973. Més tard, entre 1974 i 1978 es coneixia com a Festival Canet Rock. Precisament, el 1978 va ser un data molt important. De la mateixa manera que aquell any l’Assemblea de Catalunya es va dissoldre, ja que l’Assemblea de Parlamentaris Catalans havia agafat el testimoni d’aquesta entitat que lluitava per la identitat de Catalunya, el Festival Canet Rock també va deixar de sonar. La raó? L’actualització política al nostre territori s’estava aconseguint i, en certa manera, els objectius dels organitzadors s’havien complert

Malgrat això, aquest any es recuperarà aquesta festa, el Canet Rock. Per aquesta última raó, he decidit escriure sobre aquest tema. Crec que és rellevant avui en dia, perquè si analitzem i interpretem el moment que estem vivint, podríem trobar un paral·lelisme entre la Transició democràtica després de la mort de Franco i la transició actual, si podem anomenar-la així. Les reivindicacions catalanistes actuals són fruit d’un període de repressió, que podríem centrar en la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, norma jurídica que vàrem aprovar el 2006. La cultura és una de les nostres eines per aixecar la veu; com ja ho va ser fa gairebé quatre dècades. Les formes de repressió poden canviar, però el mecanisme per alçar la veu i tocar la nota exacta segueix el mateix compàs que aleshores.

Advertisements

Leave a comment

Filed under Uncategorized

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s