Amunt i avall

Fins a 421 corresponsals es van desplaçar expressament des de tots els territoris cap a Espanya per seguir de ben aprop la mort de Franco. Val a dir que antigament els periodistes de renom portaven un seguici important i arribaven a viatjar 4 periodistes per mitjà. Fet impensable avui en dia. Tots aquests professionals venien esbraonats i conscienciats que allò podria suposar un xoc de trens a Espanya. De fet, hi va tenir molt a veure l’atemptat que va perpetuar ETA sobre Carrero Blanco, el que hauria estat el successor del cabdill. Segurament per això els enviats especials venien de cobrir la guerra del Vietnam i equipats “pel que pogués passar”. Però els atemptats del grup terrorista no eren l’únic atractiu dels mitjans desplaçats. El final de Franco venia precedit per un cop d’estat a Xile que havii per la revolució dels Clavells a Portugal que va esborrar una dictadura feixista en hores baixes. Per si no fos poc, també eren temps de la fi de la distensió dels dos grans blocs de la guerra freda. L’URSS havia avançat posicions i el fantasma de l’eurocomunisme planava sobre Europa.

Però en arribat el moment… res. La decepció s’estengué entre les files dels periodistes. La situació fou igual que durant el poder del “generalíssimo“. L’única forma de violència que troben són hotels vigilats, telèfons punxats i llistes anomenades “corresponsales enemigos de Espanya”. Cap mostra d’alçament com havia passat en d’altres països, sinó una passivitat difícil de classificar. Potser estranya per part dels corresponsals que venien de fora, però típica dels ciutadans que havien viscut sobre la rojigualda i l’àguila de Sant Joan tants anys.

A vegades sembla fàcil preveure els esdeveniments polítics i socials d’un gran esdeveniment. Però cal que ens entri al cap que no ho podem controlar tot. Només cal posar-hi exemples. Algú pensava que una manifestació proeuropea a Ucraïna acabaria enfrontant Rússia i els Estats Units? Televisió de Catalunya va fer retornar als corresponsals que tenia al país de l’est cobrint el conflicte del Maidan. Lluís Caelles i Sergi Roca van ser rebuts a la redacció dels telenotícies entre l’admiració de la resta de periodistes. Però van poder gaudir poc de l’estada a casa perquè la situació a Ucraïna es va complicar per les veus que a Crimea clamaven en contra el cop d’estat a la capital i la voluntat d’annexionar-se a Rússia. És per això que van haver de tornar a cobrir els successos que són a l’agenda de qualsevol mitjà del planeta i que estan fent moure les tropes i l’armada de les dues potències militars per excel·lència.

Image

 

El 1975 periodistes i països estaven alerta per qualsevol esdeveniment que pogués sorprendre’ls. Ara, l’any 2014, res semblava que pogués aturar el canvi de color polític Ucraïnès. Però la realitat ens torna a donar una lliçó i posa als periodistes rere les càmeres per relatar l’enfrontament entre Rússia i Estats Units, un altre cop.

Advertisements

Leave a comment

Filed under Uncategorized

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s